Cerca

jmfros

Un badaloní estudiant Humanitats

Mes

Març 2016

N’hi ha per esverar-se…?

Tot i que avancem en el nostre camí pels mitjans de comunicació no puc deixar de tornar a la televisió per fer una referència al tractament que han tingut els darrers atemptats a Brussel•les. No s’han estalviat imatges crues i detallades que aporten ben poc a la informació en sí mateixa. S’han utilitzat imatges de qualitat ínfima si podien aportar una dosi extra de sensacionalisme. Si hi havia poques imatges es repetien en un bucle sense fi. Per acabar-ho d’adobar una televisió tancava el seu programa especial amb el següent anunci: “Les dejamos con las mejores imágenes, de lo que ha acontecido hoy en Bruselas. Los mejores momentos de los atentados en el aeropuerto y el metro de la ciudad belga”.
Entenc que el directe i els hàbits informatius a vegades juguen males passades i que una frase dita en un context o un altre es pot interpretar de manera ben diferent. De fet, tan seria que es digués “las mejores imágenes” com “las imágenes más impactantes”, en els dos casos es busca mantenir l’interès de l’audiència mitjançant el sensacionalisme, però les formes no s’haurien de perdre mai.
En la mateixa línia, una fotografia que ha estat vista de manera massiva en la que apareix una dona ensangonada, amb la roba estripada, sense sabates i la mirada perduda… la fotògrafa diu que professionalment tenia l’obligació de fer aquella fotografia i quan li retreuen la cruesa i la seguretat que no hi ha permís de divulgació de la dona retratada diu que eren en un espai públic i que imatges més dures han guanyat premis….
Tot plegat massa comercial i oportunista…clar que…ara penso… No serà oportunista també aquesta entrada en el meu blog?

Sobre la importància i els efectes de la televisió

Sembla evident que la televisió té una presència important a les nostres llars, només cal donar una ullada a la distribució de la majoria de les sales d’estar dels nostres pisos per adonar-se que estant orientades en funció de la posició de l’aparell televisiu. Una altra cosa és l’ús i la importància que li donem. Com que sóc un ferm convençut que la televisió és ben utilitzada per una gran majoria de les persones, acostumo a relativitzar força quan s’entra en debat seriós sobre les seves influències. Aquesta entrada vol ser en certa manera, una presentació de la meva manera de veure la televisió, tot i que entenc força els estudiosos que es preocupen dels seus efectes en la societat, la meva manera de ser fa que estigui segur que la televisió segueix sent una eina d’entreteniment i d’informació que està sempre supeditada a l’acceptació de l’audiència, per això no dominarà mai ella, sinó que serà dominada per les apetències de la societat.
Cert és que la gran majoria tenim televisor a casa i que quan aquest arriba per primera vegada causa una impressió important…

Mafalda compra tele13032016

Però també ho és que sabrem valorar què ens dóna, com ho hem de gestionar i de quina manera hem de deixar que ens condicioni. Hem de ser conscients que nosaltres estem per sobre de la televisió…

Mafalda Tele imaginació13032016

I sabem ben bé quan estem davant d’un tipus o altre de producte o missatge…

Mafalda tele cultura13032016
No és el meu ànim qüestionar els estudis o les opinions expressades en els textos que estudiem però em sembla evident que si s’escrivissin avui dia, serien ben diferents. Tindrien en compte la televisió de pagament, les plataformes digitals, les televisions a la carta i les possibilitats interactives. Un bon nombre de possibilitats que tenen les televisions per a fer-se presents en la nostra societat però també de la societat per a gestionar les televisions a la seva voluntat.

La informació… es transmet o es genera?

Si en un primer moment pensem que el deure de les persones que es dediquen a la informació és transmetre i comunicar allò que està passant, sembla clar que la informació que rebrà la societat serà la correcta i veritable. No obstant però, no es pot oblidar que els periodistes, abans de res, són persones i que tenen els seus punts de vista personals, les seves filies i les seves fòbies, les seves creences i els seus valors. Diu aquella vella dita que tot és segons el color del vidre amb el que es mira. Si, a més, el color li posem intencionadament, estarem informant del que passa però des d’una perspectiva. Cert és que en ocasions es troba qui és capaç d’informar de manera asèptica i objectiva però cada vegada resulta més estrany trobar-ho.
En l’afany de generar opinió, els diaris, les ràdios i les televisions han entrat en una “sana” competència a l’hora de contractar els opinadors que, afins a la ideologia dels editors, més rèdits els hi poden donar. Fins i tot n’hi ha alguns que són coneguts per la seva repetitiva costum de mentir, directament i sense subterfugis, però són vàlids per aconseguir l’audiència que avui dia domina el mercat de la comunicació. És el barem en que es fixen les empreses per incloure la seva publicitat en un o altre mitjà.
La gran pregunta és “es deixa influenciar la societat?” Segurament que si ho anem preguntant tothom ens dirà que no, que escolten però que són capaços de discernir què hi ha de cert en cada informació rebuda. És possible que fa uns anys, no gaires, la resposta general tingués quelcom d’ingenu, potser si que a tots ens podien manipular fàcilment. Avui dia però, vull creure que la immediatesa, varietat de fons, i l’ús de les xarxes socials fa cada vegada més difícil que s’arribi a manipular les persones…tot i que cada vegada s’intenti més!

BENVINGUTS

Doncs sigueu benvinguts al blog d’aquest badaloní, estudiant del Grau d’Humanitats a la UOC i que aquest anys en fa 60. Això vol dir que sóc nascut l’any 1956…una gran collita.

M’agrada tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional, sobretot la música i la dansa. També m’agraden alguns esports: El bàsquet per mirar i la bicicleta, el bàsquet i córrer per practicar.

Pel que fa a coses més personals, m’agrada la lectura, les tertúlies amb amics i passar l’estona amb la meva dona i la meva filla. Sóc amant del bon menjar (sobretot de fer-lo a casa) i del bon beure, bàsicament vins i caves de casa nostra.

Visc a L’Hospitalet de Llobregat però sóc i em sento de Badalona.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑