Si en un primer moment pensem que el deure de les persones que es dediquen a la informació és transmetre i comunicar allò que està passant, sembla clar que la informació que rebrà la societat serà la correcta i veritable. No obstant però, no es pot oblidar que els periodistes, abans de res, són persones i que tenen els seus punts de vista personals, les seves filies i les seves fòbies, les seves creences i els seus valors. Diu aquella vella dita que tot és segons el color del vidre amb el que es mira. Si, a més, el color li posem intencionadament, estarem informant del que passa però des d’una perspectiva. Cert és que en ocasions es troba qui és capaç d’informar de manera asèptica i objectiva però cada vegada resulta més estrany trobar-ho.
En l’afany de generar opinió, els diaris, les ràdios i les televisions han entrat en una “sana” competència a l’hora de contractar els opinadors que, afins a la ideologia dels editors, més rèdits els hi poden donar. Fins i tot n’hi ha alguns que són coneguts per la seva repetitiva costum de mentir, directament i sense subterfugis, però són vàlids per aconseguir l’audiència que avui dia domina el mercat de la comunicació. És el barem en que es fixen les empreses per incloure la seva publicitat en un o altre mitjà.
La gran pregunta és “es deixa influenciar la societat?” Segurament que si ho anem preguntant tothom ens dirà que no, que escolten però que són capaços de discernir què hi ha de cert en cada informació rebuda. És possible que fa uns anys, no gaires, la resposta general tingués quelcom d’ingenu, potser si que a tots ens podien manipular fàcilment. Avui dia però, vull creure que la immediatesa, varietat de fons, i l’ús de les xarxes socials fa cada vegada més difícil que s’arribi a manipular les persones…tot i que cada vegada s’intenti més!

Anuncis