Podem parlar molt i aportar raonaments i proves en favor o en contra de que els mitjans de comunicació manipulen la societat. Possiblement no arribarem a un acord entre els que opinen una cosa i l’altra; en el que segurament no tindrem més remei que coincidir és en el fet que ho intenten…i ho intenten fins i tot quan són objectius! És a dir, en aquell moment ens estan intentant dir “sigueu fidels al nostre mitjà, que és objectiu, no seguiu els altres”. En el fons els mitjans de comunicació es deuen a les empreses que els hi donen suport més que no pas als seus lectors, oients o seguidors. I aquestes empreses, com diuen Lazarsfeld i Merton són les que contracten publicitat en aquests mitjans[1]. No és estrany doncs que des dels mitjans s’intentin defugir notícies incòmodes i no es recolzin de manera explícita la crítica i el qüestionament dels ordres establerts[2].

Cal fer doncs cas als estudis d’audiència? És important conèixer el percentatge de població que llegeix els diaris? Evidentment que ho és però més com a barem de consum, i eina per decidir a on s’inclou publicitat, que no pas com a referència de l’impacte i la influència que en el públic poden provocar[3]. Sembla bastant clar que no s’ha de confondre un individu informat amb un individu compromès. El lector o l’oient d’un mitjà s’informa, sap de que parla però, sovint, no va més enllà[4], per la qual cosa el remot efecte manipulador queda més en l’àmbit de les possibilitats que no pas el de les realitats.

Si acceptem que els mitjans intenten manipular, tot i ser conscients de la dificultat, perquè gairebé tothom està d’acord amb que els mitjans donen al públic allò que el públic vol? Una primera resposta ens dirà que la rendibilitat de les empreses va per davant i que cal assegurar la fidelitat dels clients. Correcte, però… què ha estat primer? Un estudi de les preferències dels usuaris o una proposta del mitjà? El públic demana que se segueixi una determinada línia editorial o programàtica o ha estat el mitjà qui l’ha inculcat als seus seguidors? No ho puc assegurar però estic segur que de les dues coses trobaríem! Sinó…. com s’explica la pervivència de determinats programes? Sovint minoritaris…potser per això es mantenen, perquè donen prestigi i no molesten.[5]

He deixat entreveure que les empreses anunciants són en certa manera les que dicten quins missatges han de donar els mitjans i com ho han de fer. I la manera de fer-ho coincidirà sempre amb la línia del mitjà. Un anunci com el de BMW (m’agrada conduir), reposat i elegant difícilment conviurà amb un de Media-Market (jo no sóc tonto) perquè el seu públic objectiu és diferent i a ambdós públics de ben segur els hi agradarà llegir o escoltar informacions diferents. Un exemple d’avui mateix…polític què hi farem!, avui s’ha conegut que les oficines dels presidents de la Generalitat de Catalunya i del govern d’Espanya estan tancant data per una trobada entre els dos titulars, srs. Puigdemont i Rajoy. A TVE han dit que no està clara la iniciativa, a TV3 que ha estat del govern català. No es manipula, potser no, però uns es queden amb la indefinició i els altres atorguen l’acció (que sembla que hagi de donar més punts).

Una última referència, en aquest cas al paradigma de Lasswell. Diuen Lazersfeld i Merton uqe els Estats Units són diferents, entre d’altres coses perquè sovint es busca massa el perquè de tot plegat[6], ho dic perquè sempre he sentit que un bon periodista ha de tenir sempre presents 6 elements: Qui, Què, Quan, On, Com i Perquè i al conèixer el paradigma de Lasswell he pensat que es pregunta “amb quins efectes”? (influències) però no m’ha quedat gens clar si són els efectes que provoca o els efectes que pretén provocar. Em sembla que ho deia molt al principi: manipulen…o no!

 

[1] Lazarsfeld i MertOn p. 244

[2] Lazarsfeld i Merton p. 246

[3] Lazarsfeld i Merton p. 235

[4] Lazarsfeld i Merton p. 244

[5] Penso per exemple en els programes de TVE Saber y Ganar o Informe Semanal.

[6] Lazersfeld i Merton p. 234

Textos de referència:

Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada. (paul F. Lazarsfeld, Robert K. Merton)

La història de la recerca en comunicació (Jordi Busquet, Alfons Medina i Josep Sort)

Anuncis