Un programa que té una audiència de més de 5.200.000 espectadors i que assoleix una quota de pantalla de prop del 23% no és un programa qualsevol. Cal llegir però els ingredients previs que fan, o van fer, que fos un programa esperat:

  • Un Salvados de Jordi Évole
  • El 23 F
  • Una prèvia amb espectadors escollits i les seves declaracions

A primera vista podia semblar que Salvados no era el millor programa per tractar el tema en el format que es tractava però el compromís dels temes triats en anteriors edicions li donaven un marge. El programa en si mateix, però, donava unes claus que podien servir per a identificar-lo com a ficció:

  • Absència del presentador – director (habitualment hi surt)
  • Narració molt tradicional (I Salvados és innovador)
  • Absència total de polítics o d’altres persones implicades directament en els fets del 23F (exceptuant els periodistes Onega i Gabilondo)
  • Polític de minoria catalana inexistent
  • Tinent coronel d’intel·ligència inexistent
  • La “broma” de la caixa blanca

Tot i això el programa va produir un fenomen que sembla ser que ha estat rècord a Twitter: el de nombre més alt de piulades eliminades. I van ser alguns personatges destacats els que validaven el que el programa anava dient (Beatriz Talegon, responsable socialista de les joventuts, va arribar a dir que hi havia gent que ja era coneixedora dels fets que s’explicaven).

Entrant a la validesa o no del format, crec que no és comparable amb el d’Orson Welles per dues raons principalment:

  • El programa d’Orson Welles era un capítol d’una sèrie de lectures dramatitzades. El de Évole un programa de reportatges, habitualment de denuncia. És a dir el primer era de ficció, el segon no.
  • El programa d’Orson Welles va avisar, quan començava, que es tractava d’una ficció. El de Jordi Évole no ho va dir fins el final.

Diversos diaris, entre ells El Mundo, es van fer ressò d’una demanda presentada per la ” Asociación de Usuarios de la Comunicación (AUC)” davant de la “Comisión de Arbitraje, Quejas y Deontología de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (Fape)” contra el programa per haver-se saltat, com a mínim, 5 dels principis general del periodisme (els reprodueixo tal i com van aparèixer al diari):

Principio General 1

El periodista actuará siempre manteniendo los principios de profesionalidad y ética contenidos en el presente código deontológico.

Principio General 2

El primer compromiso ético del periodista es el respeto a la verdad.

Principio General 4

(…) el periodista respetará el derecho de las personas a su propia intimidad e imagen.

Principio de actuación 13

El compromiso con la búsqueda de la verdad llevará siempre al periodista a informar sólo sobre hechos de los cuales conozca su origen, sin falsificar documentos ni omitir informaciones esenciales, así como a no publicar material informativo falso, engañoso o deformado.

Principio de actuación 17

El periodista establecerá siempre una clara e inequívoca distinción entre los hechos que narra y lo que puedan ser opiniones, interpretaciones o conjeturas, aunque en el ejercicio de su actividad profesional no está obligado a ser neutral.

Jo no sé si programes com OPERACIÓN PALACE són necessaris, personalment penso que es tracta d’una empresa privada que fa un producte i el proposa al consumidor i haurà de ser aquest qui l’accepti o no. Si que penso que segurament impactarà més en l’espectador mitjà tipus, i li farà veure què poden arribar a intentar fer per tal de manipular-nos, que no pas un programa més científic i seriós que pretengui explicar el mateix.

 

http://www.elmundo.es/television/2014/04/03/533c50dfca47412c798b457d.html

 

Anuncis