mediterrani

He dit més d’una vegada que tinc una manera de veure i viure les coses que em sembla això que en diuen força mediterrània. Tranquil·la, relaxada, sempre amb un punt sorneguer, veient el got mig ple, optimista, esperançat, divertit i alegre. Així com sempre procuro trobar quelcom seriós a les coses banals, també busco i acabo trobant, el seu punt d’humor a les coses serioses. Valgui aquesta entrada personal per ajudar a entendre, al primer a qui pretén ajudar l’entrada és a mi mateix, com em costa d’assimilar els postulats dels pensadors de l’escola de Frankfurt.

Escola_Frankfurt_2

En el meu caminar pel Grau d’Humanitats m’he trobat l’escola de Frankfurt a diverses estacions, Sociologia, Psicologia, Filosofia, Coneixement i mètode, Mitjans de Comunicació…i potser alguna més… des de cap dels enfocaments he aconseguit empatitzar amb la filosofia dels Adorno, Horkheimer, Marcuse, Fromm, Benjamin i companyia! Sóc conscient que no ho van passar gens bé. Els hi va tocar viure una època en la que es va veure penalitzada la llibertat més preuada que ha de tenir una persona: la de pensar i dir-ho en veu alta. Van haver de fugir del seu país i van viure, d’aprop o de lluny, veritables atrocitats. De ben segur que amb un bagatge així esdevenir una persona optimista ha de resultar gairebé impossible.

Sóc, com deia, incapaç d’entendre el perquè del pessimisme en vers la societat que detecto en els escrits de l’escola de Frankfurt. No creuen en la gent, desconfien de la societat… fins i tot crec detectar una mena de sentiment que han estat escollits per guiar la societat cap un camí nou, cap un sistema més racional… i el que llegeixo no m’agrada. Tal vegada sóc incapaç de rebatre el que llegeixo, simplement no m’hi sento representat i, com fem amb els mitjans de comunicació, opto per passar-hi per sobre. Fins i tot m’ho estic passant bé llegint Baudrillard i estic segur que acabaré descobrint si és un gran entabanador o un àcid notari dels nostres dies.

Al final, resulta que tots ens ensenyen alguna cosa, els que ens resulten propers i els que trobem llunyans. Com els mitjans que llegim, “els propers ens reafirmen en els nostres valors” diem i sovint afegim…. “i els llunyants…encara ens hi reafirmen més!”.

Anuncis