Tot i que avancem en el nostre camí pels mitjans de comunicació no puc deixar de tornar a la televisió per fer una referència al tractament que han tingut els darrers atemptats a Brussel•les. No s’han estalviat imatges crues i detallades que aporten ben poc a la informació en sí mateixa. S’han utilitzat imatges de qualitat ínfima si podien aportar una dosi extra de sensacionalisme. Si hi havia poques imatges es repetien en un bucle sense fi. Per acabar-ho d’adobar una televisió tancava el seu programa especial amb el següent anunci: “Les dejamos con las mejores imágenes, de lo que ha acontecido hoy en Bruselas. Los mejores momentos de los atentados en el aeropuerto y el metro de la ciudad belga”.
Entenc que el directe i els hàbits informatius a vegades juguen males passades i que una frase dita en un context o un altre es pot interpretar de manera ben diferent. De fet, tan seria que es digués “las mejores imágenes” com “las imágenes más impactantes”, en els dos casos es busca mantenir l’interès de l’audiència mitjançant el sensacionalisme, però les formes no s’haurien de perdre mai.
En la mateixa línia, una fotografia que ha estat vista de manera massiva en la que apareix una dona ensangonada, amb la roba estripada, sense sabates i la mirada perduda… la fotògrafa diu que professionalment tenia l’obligació de fer aquella fotografia i quan li retreuen la cruesa i la seguretat que no hi ha permís de divulgació de la dona retratada diu que eren en un espai públic i que imatges més dures han guanyat premis….
Tot plegat massa comercial i oportunista…clar que…ara penso… No serà oportunista també aquesta entrada en el meu blog?
jmfros 
28 Març, 2016 at 6:36 pm
Això és el mateix que quan la M. Milà deia que GH era un experiment sociològic…Com dius, si la periodista va tenir tanta cura en seguir el codi ètic (de 2ón ordre) de la seva professió (sense ser malpensants) aleshores perquè no va tenir en compte l’etìca (1er ordre) que fa prevaldre el dret de la imatge i la intimitat de la persona que va captar? És una hipocresia molt gran i sempre trobem arguments per emmascarar les males pràctiques quan allò que cerquem és la noticia impactant, o com dius ‘las mejores imágenes’.
M'agradaM'agrada
29 Març, 2016 at 12:40 pm
Cada cop és més clar que els mitjans de comunicació de massa són més un negoci que no pas una manera d’informar.
La frase a la qual fas referència va sortir en un programa (des)informatiu d’una televisió privada. En tant que privada, es tracta d’una empresa, i, per tant, amb un únic objectiu: guanyar diners. Com guanyen diners les televisions privades? Tenint tanta audiència que els anunciants no tinguin més remei que presentar-hi els seus productes. I com es guanya audiència? Mostrant imatges impactants aprofitant el marcat caràcter morbós de l’espècie humana. (Hi ha altres maneres de guanyar audiència, com per exemple fer bons programes, però això no interessa, és massa difícil).
I en teoria no n’hi ha per esverar-se: ja ho sabem que això és així.
Més que l’intent de manipular el que realment em sorprèn és que la gent se sorprengui quan volen manipular-los.
M'agradaLiked by 1 person
29 Març, 2016 at 5:19 pm
Hola,
Us sona aquest eslògan: “així són les coses i així us les hem explicat!”?
La majoria de les persones coneixen el món que els envolta, la seva societat i fins i tot la naturalesa a través dels mitjans de comunicació, com no, de la televisió.
Malauradament, com tu ben dius, la finestra a la realitat que obren els informatius és cada cop més sensacionalista per atraure audiència. I és que el dret a la informació s’ha convertit en un negoci molt beneficiós per alguns. El factor econòmic esdevé cada cop més un factor important degut a la competitivitat entre canals televisius per mantenir i captar audiència, i no hi veig diferències entre canals privat o públics. Això fa que darrerament els informatius no tendeixen cap a una informació rigorosa, que vol buscar les causes d’allò que passa i les conseqüències dels fets, sinó que la informació es converteix en espectacle. L’espectacularitat dels informatius comporta curiositat, motivació, interès i especialment més audiència, que és en definitiva el què es busca; per això cada cop més s’explota de forma sensacionalista totes aquelles informacions vinculades al dolor o la mort. Tot sigui per captar audiència!
M'agradaM'agrada
30 Març, 2016 at 3:32 pm
Hola,
Estic d’acord amb el que comentes, realment aquest tipus de cadenes privades sempre estan lligades al morbo. Jo a vegades em pregunto perquè la gent mira amb atenció algunes notícies o programes i no canvia de canal. Sembla que la societat ha normalitzat aquesta modalitat informativa. M’agrada molt la frase del company epla1967 “la informació es converteix en espectacle.” Certament és el que passa i el que és més trist és que et poden mostrar una cosa al matí, la tarda i la nit i la gent ho torna a veure una i altre vegada. Moltes cadenes transmeten pànic d’una forma constant, donant notícies quasi sempre negatives, tràgiques. On estan les notícies que informen d’algun fet positiu o interessant? Si posem una balança ja sabem cap on es decanta.
Per altre banda, m’agradaria compartir l’exemple del fotoperiodista Kevin Carter i la seva foto del nen famèlic assetjat per un voltor, que va guanyar el premi Púlitzer. El fotògraf va ser bombardejat a crítiques per no fer res i ajudar al nen. Resulta que es trobava en un camp d’ajuda humanitària, però quin és el límit dels periodistes? Quan la professió dels reporters deixa d’importar per implicar-se personalment?
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/18/comunicacion/1298054483.html
Salutacions!
M'agradaLiked by 1 person
1 Abril, 2016 at 7:36 am
Tenim un problema social amb els mitjans de comunicació, és evident. Encara es fa més evident quan parlem d’imatges o programes sencers dedicats al morbo que, com diu el carleslsala, és una característica inherent a l’ésser humà.
En aquest punt, penso que és interessant plantejar un debat: on acaba l’aplicació d’un codi ètic, l’exigència de la bona praxi periodística, i comença la censura?
Penso que, com en moltes altres coses, a la nostra societat manquen exemples a seguir que reorientin maquiavèlicament les mentalitats cap a allò moralment respectable i respectuós.
M'agradaM'agrada
1 Abril, 2016 at 9:15 am
Avui en dia , las cadenes privades només es fixen amb las dades d’audiència i als beneficis a finals d’any , però també crec que tenim la televisió que la gran majoria vol , perquè sinó no entenc com T5 ENCARA FUNCIONA .
M'agradaM'agrada
1 Abril, 2016 at 1:24 pm
És com els documentals de TV2, que tothom diu que els mira però la seva audiència és molt baixa. O la gent menteix o els aparells que mesuren l’audiència no estan repartits de manera correcta.
M'agradaM'agrada
1 Abril, 2016 at 5:37 pm
Totalment d’acord, Josep Maria. S’ha de tenir molt poca vergonya per mirar de treure profit d’una desgràcia. I el que és pitjor encara, la gent ni se’n va adonar. Ens hem tornat impermeables a les paraules i a les imatges. Ens hem acostumat a veure famílies senceres amuntegades en pasteres; nens morts a les platges; gent que passa gana, que no té aigua, víctimes propicies a tot tipus d’epidèmies; nens soldats carregats d’armes fins a les dents; escorxadors i gosseres on maltracten els animals; refugiats apilonats en campaments improvisats; i ja no reaccionem. Això sí, explicat amb tota profusió de detall per un presentador o una presentadora que fa la mateixa cara que quan anuncia l’arribada de la primavera.
I després d’escenes que ens haurien de colpir, de fer caure la cara de vergonya, de fer-nos pensar i de moure’ns a actuar, ens delecten amb anuncis de cotxes, de perfums o de begudes que ens retornen a la “nostra” realitat; i a per una altra cosa. Aquestes sí que són “las mejores imágenes”, oi? I és que hi ha qui deu pensar que no és el seu problema…. què afortunat…..
M'agradaM'agrada